La sardana i la religió de les bruixes

El 5 d’agost de 1552 a Olot, els cònsols i jurats de la Casa de l’Almoina, convocats i reunits pel nunci Pere Salvador Brugats, prohibeixen «lo ball de la sardana y altres balls deshonests». És el primer registre de l’existència de la sardana, que apareix com un ball enemic de la moral i les creences establertes per l’Església catòlica. A partir d’aquest succés, Jordi Bilbeny engega un «gran viatge a la recerca dels fets» que busca entre els «bocins de mirall» del passat la relació entre les bruixes, conservadores de les tradicions i els cultes precatòlics, i la dansa catalana per excel·lència. Una obra exhaustiva que revela els fonaments pagans de la sardana i la persecució a la que va ser sotmesa pels estaments de l’Església, paral·lela a la que a la que es va dur a terme contra la bruixeria.