Barcelona, la contrucció urbanística d´una capital compacta

Barcelona pot considerar-se un prototipus de ciutat mediterrània europea amb una llarga tradició urbanística. Com a tal, ha seguit un procés específic de formació històrica, caracteritzat per la densitat i la compacitat de la forma urbana, l´evolució per extensió més que per reforma, etc. Qualsevol història urbanística inclou necessàriament un resum de l´experiència territorial i urbana, i fa una atenció especial a les dimensions físiques de la ciutat que en condicionen el desenvolupament cultural i econòmic. Aquest llibre se centra en la construcció de Barcelona, prenent com a base les operacions de planificació i els projectes urbanístics més importants, i nodrint-se de diverses fonts per a les seves diferents fases. El seu desenvolupament urbanístic ha estat molt variat, fins i tot prescindint de les intervencions reials o d´aristòcrates que hi han produït grans avingudes i parcs. L´escala local de molts dels projectes contrasta amb les aspiracions cosmopolites que han convertit algunes d´aquestes intervencions en tan innovadores. Entre elles destaquen els grans projectes que s´han realitzat en ocasió d´esdeveniments molt especials, com l´Exposició Universal de 1888, l´Exposició Internacional d´Indústries Elèctriques de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. Avui, al segle XXI, s´obren noves perspectives gràcies al nou marc institucional europeu i, particularment, a canvis en el sistema econòmic ara que entrem en una fase postindustrial, en què els mitjans tenen una importància creixent. És difícil determinar-ne les repercussions espacials, però la història de l´urbanisme a Barcelona mostra que ja ha superat les grans contradiccions als darrers segles.