Tot el que estimo



Tot el que estimo


Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta ràbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens morir-me... Un text de Pere Calders de l any 1939, on l autor descriu el moment en què creua la frontera i inicia un llarg exili. El relat és colpidor, cal emmarcar-lo durant la retirada de les tropes republicanes