Revelacions d’un pare d’estar per casa

«Sospito que els nadons saben coses que, quan es fan grans, desaprenen.» Amb aquesta idea, l’Àlex, un pare d’estar per casa, com ell en diu, arrenca un relat sobre l’experiència de la paternitat, sobre l’amor als fills i sobre l’aventura de criar-los. A mesura que els nens creixen i desaprenen algunes coses però n’aprenen d’altres, aquest pare s’endinsa en els territoris de la llengua, les matemàtiques o la comprensió dels cicles de la vida, i torna a veure-ho tot amb la mirada de qui no alça un pam de terra. Per a l’autor, la conclusió és clara: mestres de l’erosió física i mental, els nens taquen, estripen, criden, ploren, mullen, es pixen i es caguen; però també són capaços d’expressar un amor atòmic que escalfa i raja vida.