Fariña (català)

Galícia no havia comercialitzat mai cap producte amb tant èxit. Tot i que ara sembli un malson llunyà, durant els anys noranta el 80% de la cocaïna entrava a Europa per les costes gallegues. A part d´una situació geogràfica privilegiada, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una -nova Sicília-: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d´admiració i tolerància envers una cultura delictiva heretada de l´època dels -inofensius- i -benefactors- capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un ambient d´impunitat que es va afermar gràcies a la desídia (si no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat.

A través de testimonis directes de capos, pilots de planeadoras, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, Nacho Carretero retrata minuciosament un paisatge criminal amb freqüència subestimat. A l´imaginari popular, el costumisme kitsch de capos amb esclops i rellotges d´or ha desdibuixat el potencial destructiu d´un fenomen que va arrasar el teixit social, productiu i polític de Galícia.

Fariña inclou, a més, un examen com no s´havia fet mai dels clans que segueixen actuant avui dia. Perquè, en contra de la creença mediàtica i popular ?tal com demostra aquest llibre?, el narcotràfic segueix viu a Galícia.

No s´ha d´oblidar el que encara no s´ha acabat.