Com l´oculta flor d´un cactus

«La primera mare és un camp de blat», canta Gemma Casamajó en aquest llibre singularíssim, que s’endinsa en la pregonesa de l’experiència més universal de totes: la materna. Amb intuïció i clarividència, en ressegueix el rastre ancestral, tan meravellós com contradictori, per, seguint Jane Lazarre, fer un retrat complex, alhora exuberant i íntim, de la «farina mòlta de veritat i enigma» d’aquest incontestable llegat femení—no sempre fructífer però sí renovador—que ens remet als orígens mateixos de la vida. Amares, animares, mares d’aigua, mares mart i mares màquina, totes elles es donen i es dolen en aquests versos terrenals i incandescents que es debaten entre «el sí mitificat de ser mare» i «el no a contracorrent que també sento»