Pau Casals i Andreu Claret. Correspondència a l´exili

Dos homes excepcionals que van compartir el mateix amor per Catalunya, que van viure i patir els anys difícils de l´exili, que van ser fidels al seu compromís. Dos homes que van estimar la música. A Pau Casals i Andreu Claret els va unir una fonda i llarga amistat, que queda plasmada en aquestes cartes, escrites entre els anys 1943-1955, durant el seu exili a França i Andorra.. Claret, conegut més tard amb el sobrenom de l´Home de les Neus per alliberar Barcelona de la nevada de 1962, actuava com a secretari de l´Associació Pau Casals, que donava suport als fills dels refugiats, i també com a secretari personal de Casals en l´organització de concerts per diferents ciutats franceses. Casals, símbol dels catalans de l´exili, sempre es va mantenir ferm en les seves conviccions més profundes. Tal com ell deia: ´Un músic també és un home i la seva actitud vital és més important que la seva música´, i ho va portar fins a les últimes conseqüéncies.