Del sentiment tràgic de la vida

El llibre Del sentiment tràgic de la vida en els homes i en els pobles és una de les obres grans de Miguel de Unamuno, pensada i escrita, com diu ell mateix, «amb tot el cos i tota l´ànima, amb la sang, amb el moll dels ossos, amb el cor, amb els pulmons, amb el ventre, amb la vida». L´obra tracta de l´únic problema seriós de l´existència humana -de l´home de carn i ossos- com a camp de batalla on lluiten, tràgicament, l´ànsia d´immortalitat amb la caducitat d´un ésser temporal en el qual l´ànima habita. Fruit d´una sèrie d´assaigs publicats en fulletons des de 1911, el llibre no és un tractat rigorosament sistemàtic, però té una rigorosa lògica interna, tot i les digressions i acumulacions de citacions, que no són tant per a donar suport a les seves pròpies idees com testimonis de l´única preocupació que l´inquieta. D´aquesta obra, que és una recerca angoixosa de la fe, amb una gran pregonesa de pensament, influenciat per Kierkegaard, s´ha pogut dir que «és en la vida-per-a-la-mort on viu-per-a-la-mort l´anhel d´immortalitat, l´ànsia de Déu».