Els últims dies de Machado

La tomba del poeta Antonio Machado s’ha convertit en un actiu memorial de l’èxode de mig milió de republicans per la frontera pirinenca l’hivern del 1939 i de la seva rebuda degradant per part de les autoritats franceses; uns fets reconstruïts pas a pas en aquest llibre, així com la vigència de la figura machadiana i les nombroses activitats que han tingut lloc durant les últimes dècades al voltant de la sempre visitada sepultura. L’autor ha participat també en diaris i llibres francesos en la restitució dels fets d’aquell desterrament massiu, difuminats durant molt de temps per un vel de discreció, ressentiment o vergonya. La debatuda permanència de les despulles de Machado a la localitat d’exili, on va morir vint-i-sis dies després de creuar la frontera, il·lustra de manera eloqüent un capítol de la història i les seves repercussions fins avui. Traçar la panoràmica de la posteritat de Machado des de la seva última residència a Cotlliure equival a recompondre amb visió d’avui la història recent del país i el llegat literari i cívic del popular poeta.