Històries de la història petita de Barcelona

L’estiu de 2015 els manters de Barcelona van tornar a ser notícia. Una escena que vam contemplar aquells dies a través d’aquesta caixa indecent anomenada televisor ens va deixar glaçats. Un africà que es manifestava amb els seus companys, fart de malviure, havia plasmat el seu estat d’ànim en un eslògan terrible. Tot enyorant Eduardo Galeano, el millor cronista de les adversitats d’«els ningú», Jaime Gállego va decidir posar per escrit el que acabàvem de veure, com a homenatge als desheretats de la nostra societat i, per descomptat, a l’admirat escriptor uruguaià, que ens va deixar l’abril de 2015. Aquell primer relat, que és el darrer del llibre que tens a les mans, va donar pas a altres històries de Barcelona. Unes són recents, d’altres de fa molt, unes són tràgiques, d’altres còmiques, però totes, o quasi totes, formen part de la història petita que no surt als manuals ni a les enciclopèdies.