El cos humà

El sergent Antonio René comanda un escamot de nois molt joves. L’últim a arribar, en Ietri, tan sols té vint anys i se sent totalment inexpert. Per a gairebé tots ells, la missió a l’Afganistan és la primera gran prova de la seva vida. La seva destinació, una base d’operacions al mig del desert, és un dels llocs més perillosos de tota l’àrea en conflicte.

Esgotats per la calor, el brogit i la por, de dia els soldats reconstrueixen la vida que coneixen, visiten el metge i procuren distreure’s. De nit, però, els records irrompen i els nois, enmig d’un silenci absolut, senten les pulsacions dels seus propis cors, els sorolls dels òrgans: l’activitat incessant del cos humà... Fins que arriba el dia en què s’han d’endinsar en territori enemic i de sobte es veuen forçats a passar comptes amb tot allò que han deixat en suspens. Quan tornin a casa, ja hauran sobrepassat irreversiblement la línia que separa la joventut de l’edat adulta.

En aquesta novel·la coral, Paolo Giordano delinea amb precisió els contorns de les «noves guerres», i alhora ens desvela l’existència d’altres guerres tan o més esquives encara: els confl ictes familiars, els sentimentals, i la lluita invisible, dura i constant, contra nosaltres mateixos.

«El cos humà és una novel·la sobre la guerra en les seves múltiples encarnacions: la guerra en el sentit literal, la guerra de les relacions íntimes, tant familiars com sentimentals, i la guerra invisible, però molt destructiva, que fem contra nosaltres mateixos. Cada un dels personatges d´aquesta història ha d´afrontar la dolorosa transició des de la joventut fins que s´adonen que ja són adults, que són persones diferents, amb responsabilitats que haurien preferit no tenir i per a les quals no se senten preparats. Després de l´efecte explosiu que La solitud dels nombres primers va tenir, no hauria pogut trobar cap altre tema més personal». Paolo Giordano