Musica caelestis
Musica caelestis
La representació simbòlica que la música fa de la paraula assoleix la plenitud de la seva funció, quan el símbol sonor s´impregna de l´alè del seu arquetip, bo i escampant la seva energia arreu de la creació. El símbol imanta les emanacions de les meravelles de la Mvsica Cælestis a fi de suscitar en l´ésser la vibració del seu sensor més íntim i ocult. A l´Antiguitat, les Muses revelaven als seus aedes la naturalesa de les realitats sobrenaturals per guiar els homes pels camins de l´art i la Saviesa. El seu cant olímpic ressonà en la theoria de les esferes de la tradició pitagòricoplatònica i en la màgia del cant òrfic, fins que la seva inspiració cedí el pas a l´Esperit Sant en les fonts patrístiques de la sacralitat medieval i en el repertori dels humanistes del Renaixement, àvids d´una prisca theologia. El testimoniatge d´aquesta presència es féu també palès en els compositors del Romanticisme, els quals anhelaven retrobar el sentit profund de l´art_, de l´art que, com deia L.Cattiaux al segle xx, «consisteix a fer aparèixer el sobrenatural ocult en el natural.»
Altres títols de Josep Maria Gregori i Cifré
Altres lectors que han llegit Musica caelestis, han escollit
Els llibres més venuts
Antigua, Medieval y del Renacimiento
