Pluralisme confessional a Catalunya

El mapa religiós català es troba en plena ebullició. Evangèlics, musulmans, budistes o ortodoxos són algunes de les confessions religioses, entre moltes altres, que, any rere any, obren nous centres de culte arreu del país. Alhora, les esglésies catòliques estan més buides que dècades enrere, els rituals laics de casament guanyen popularitat i els escenaris urbans esdevenen terra fèrtil per a l´expansió de moviments que, a mig camí entre la filosofia i la religió, promouen noves formes d´espiritualitat. Aquests canvis, però, fan emergir noves polèmiques: debats sobre el rol dels símbols religiosos en l´esfera pública, manifestacions de veïns contra els nous espais de culte o discussions sobre el finançament de les organitzacions religioses.

Aquest assaig, mereixedor del VII Premi Idees d´Assaig Breu, neix amb la voluntat de transcendir la mirada més immediatista, i a vegades esbiaixada, entorn d´aquestes qüestions. Amb aquest objectiu, les polèmiques recents se situen en un context històric més ampli, mostrant que la diversitat religiosa no és fruit exclusiu de les darreres migracions i que els debats sobre el rol de la religió en l´esfera pública es remunten a més d´un segle enrere. És imprescindible recordar que la història catalana és plena d´heretges, heterodoxos, lliurepensadors i creients de religions diverses que han tingut un paper clau per fer del nostre un país més complex i més respectuós amb la diversitat.