NOCTURN. ANDANTE MORAT. SILENCI

El pes del simbolisme en l´obra de Gual és remarcable: el Maeterlinck llegendari, que es posa de manifest en ´drames musicals´ com ara Nocturn, o el més realista, que és la base dels ´drames de món´ com ara Silenci. En tots dos casos, destaca la presència del no-dit, el pes del secret i del silenci, l´expressió de les correspondències entre la natura i els ´estats d´ànima´ o la intuïció de la mort. Amb la ´Teoria escènica´ que precedeix Nocturn, Gual assumeix l´ideal wagnerià d´Art Total i defineix la síntesi de llenguatges com a ´conjunt escènic´. Aquest conjunt també s´aconsegueix amb el treball integrat dels actors, l´acord entre l´escenògraf i la idea global de l´espectacle o la reforma de les tendències interpretatives. Amb Gual, neix a Catalunya el concepte modern de direcció escènica.