Fulles de llorer

El poemari Fulles de llorer tanca el cicle iniciat amb el primer publicat per l’autora en aquesta mateixa editorial: L’amistat de les pedres, d’ara fa deu anys. La mirada atenta sobre el paisatge del primer es transforma en un plany no dit per la desaparició de referents propers en aquest segon. Camins de terra, marges, arbres molt vells, ara deixen d’existir. El paisatge que anomenàvem sempre desapareix, i amb ell les paraules que fèiem servir. La reconstrucció de la masia del Molinet suposa, però, un gest d’esperança: “Parlo d’un molí que va ser./ D’una cuina de rajoles blaves./ D’un cup que reposa. D’aquesta terra triada,/ on sempre m’acull una casa”. Una masia d’abans del segle XIII que guarda, entre passadissos d’aigua i pedres de molí, a tocar de les vinyes, la memòria ben arrelada. El llorer que hi viu al costat ho sap. Els versos d’aquest llibre, com les fulles d’aquest llorer, testimonien l’herència d’un tresor silenciat. El llibre es divideix en tres parts. La primera, El Molinet, descriu l’indret d’aquest topònim situat al municipi de Banyeres del Penedès. Es tracta de la masia d’on provenen els avantpassats de l’autora. La segona part, Marges caiguts, posa de manifest l’atac injust i insalvable que pateix el nostre entorn natural més proper. I la tercera part, Petxines fòssils, és un recorregut esperançador a través de camins antics, records d’infantesa i espais oberts. Noms i pedres s’uneixen en aquest llibre, que s’ha fet i refet al ritme de les obres de recuperació del Molinet.