El tractat dels Pirineus de 1659

«Primerament, s´ha convingut i acordat que, d´ara endavant, hi haurà una bona, ferma i durable pau, confederació perpètua, aliança i amistat». Així comença el primer punt, dels cent vint-i-quatre que formen el Tractat dels Pirineus, signat el 9 de novembre de 1659 entre França i Espanya, el qual posava fi a vint-i-quatre anys de guerra oberta entre les dues monarquies. L´edició d´aquesta obra ha estat a càrrec d´Antoni Simon i Tarrés, catedràtic d´Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre l´Institut d´Estudis Catalans, i Mercè Comas l’ha traduït per primera vegada al català.
Les primeres conseqüències del Tractat per a Catalunya van ser les pèrdues territorials i l´intent de minvar el poder institucional de què disposava. El Rosselló, el Capcir, el Conflent, el Vallespir i trenta-tres pobles de la Cerdanya van quedar sota la sobirania francesa. En la introducció del llibre, l´historiador Oscar Jané comenta que «el Tractat dels Pirineus ha esdevingut un sinònim de moment negre en la història de Catalunya», però remarca que el Tractat va molt més enllà de les fronteres del nostre país, ja que va afectar els territoris dels actuals estats de Luxemburg, Bèlgica, Holanda o Alemanya, entre altres. Jané conclou que una mostra d´aquesta situació és que «només vuit dels cent-vint-i quatre articles es refereixen directament a Catalunya».