El desertor

És el darrer estiu de la Segona Guerra Mundial. Les notícies que arriben del front oriental no són bones. El jove soldat Walter Proska, de Lyck, és assignat a una petita unitat la missió de la qual és patrullar la via del ferrocarril. Aïllats al bosc, desmoralitzats per la calor abrusadora i pels atacs constants dels mosquits i dels partisans, abandonats per les seves pròpies tropes, Proska i els seus camarades cada cop troben més absurdes i inhumanes les ordres del suboficial en cap, Willi Stehauf. Per poder suportar-ho, els homes miren d’aïllar-se: un lliura una batalla desesperada contra un lluç enorme, els altres es perden en la bogeria i viuen turmentats pels desitjos de mort. I Proska prova de trobar respostes a preguntes cada cop més urgents: ¿Què és més important, el deure o la consciència? ¿Qui és el veritable enemic? ¿Es pot actuar en una guerra sense convertir-se en culpable? I, sobretot, ¿on és Wanda, la partisana polonesa que no pot oblidar? Escrita l’any 1951, El desertor, la segona novel·la de Siegfried Lenz, va ser rebutjada per l’editorial Hoffmann und Campe per raons polítiques i va romandre inèdita fins al 2016...