La filosofia de l´envellir. Resistència i temporalitat en el pensament antic
La filosofia de l´envellir. Resistència i temporalitat en el pensament antic
La vellesa e´s un temps definitiu, enigma`tic i filoso`fic, perque` fer-nos vells e´s saber que l’endema` es fara` sense nosaltres. Medicina i filosofia van dibuixar a Gre`cia i Roma un retrat no gaire agradable de l’ultima "aetas", la definitiva perque` tanca el cicle. Des d’Homer i els grans tra`gics, els grecs van ser conscients del drama existencial en la crui¨lla del temps, la vida i la mort, i la medicina va reflexionar molt profundament sobre el fet d’envellir. Plato´, deixeble del septuagenari So`crates, defensava el govern dels ancians, la gerontocra`cia, pero` no ignorava els problemes de la senilitat. Aristo`til a la "Reto`rica" (II,13) diu que els vells so´n mesquins, porucs i egoistes, i per als estoics la proximitat a la mort converteix la vellesa en la prova definitiva de l’autodomini moral. El debat de la filosofia antiga sobre la vellesa parla tambe´ al nostre present.
"
