Utoya

Utøya és una al·legoria al dolor, a l´entrega sacrificial a canvi de res, un reclam de l´estima que creiem merèixer i que se´ns nega com se´ns nega qualsevol intent de sentit, d´absolut. Aquest poemari sorgeix d´un sentiment de decepció envers l´ordinària realitat i la passió amorosa, d´una sensibilitat potser exagerada envers el món que no es veu corresposta. Més enllà de la temàtica amorosa, però, Utøya es situa en el territori hostil de l´illa del mateix nom, escenari de la massacre ocorreguda el 2011 on van morir 69 joves. I ens apareix com a metàfora i símbol de la massacre també d´una innocència encara viva, d´una sensibilitat desemparada. Utøya també vol dir una aproximació radical cap als baixos fons de l´home, l´intent d´arribar al fons i adonar-se´n que no té aturador i ens enfronta a l´insondable/l´inaccessible veritat primordial, motiu últim de la passió-del que és capaç l´home per la passió. La intenció de l´autora no és provocar, sinó remoure el lector i crear unes coordenades per al sentiment i assenyalar la irracional i inevitable necessitat del dolor, l´horror, la pèrdua per a l´existència de la bellesa, la puresa, l´amor. Tot i ser un llibre dramàticament florit i tràgic, també és esperançador, perquè permet aquest espai per a la passió-sensibilitat i la recull encara que esfereïdorament.