El tàlem

Premi Ciutat de Palma Joan Alcover 2007.
Després de l´excepcional No pas jo, Manel Marí corrobora amb El tàlem que la seva obra és una de les més interessants i mereixedores d´atenció entre les dels poetes de la seva generació. La solitud, en companyia o sense, és l´eix vertebrador d´aquest llibre que ofereix una col·lecció d´instantànies que retraten la perplexitat, la decepció, el sentiment d´abandonament o deriva i la ràbia -no sempre continguda- d´algú que es troba en un món que rebutja no perquè no l´entengui, sinó justament perquè l´entén massa bé. Però també, l´orgull de ser sàviament pocs però bons i la nervadura forta de qui sap estimar els seus amics, els seus llocs, les seves idees i el seu amor, tot expressat en uns versos escandits amb nerviosisme i brusquedat, i alhora amb tendresa i un excel·lent sentit de la composició. Poesia a favor de la vida, escrita per perdurar en el record i el sentiment del lector.