Ei

Si amb Sondàlber (Emboscall, 2008) Heribert Masana (Vilanova i la Geltrú, 1977) ens va sorprendre amb un primer poemari extraordinàriament madur, amb un estil que sotmet l’impuls espontani al punt just d’elaboració –seguint les tradicions que estima– per fer-ne un objecte literari perdurable, i amb un univers temàtic lligat a l’espai i al temps que viu, els quals no són sinó continuació del passat i continuïtat pel futur, amb ei, aquest nou poemari, que conserva les virtuts del primer, el poeta compromet més explícitament la seva veu amb la denúncia de l’oblit, amb el crit contra l’opressió i l’alienació.

Un crit que s’alça des dels fonaments d’una cultura –d’un món– en perill d’extinció i que apel·la a la nostra consciència perquè, al capdavall, allò que està en joc és la nostra identitat.