Solar

Michael Beard és un físic que va rebre el Premi Nobel fa anys per un descobriment científic i, des d’aleshores, s’ha limitat a viure de renda dels seus èxits de joventut. Beard té ara cinquanta i pocs anys, i el seu cinquè matrimoni fa aigües: la Patrice, dinou anys més jove que ell, va reaccionar gairebé amb eufòria quan va descobrir la seva aventura amb una matemàtica de la Universitat de Berlín i va començar una relació sentimental amb un constructor vint anys menor que Beard. Ell, que mai no ha estat guardonat pel seu atractiu però sempre ha tingut èxit amb les dones, i en tots els seus matrimonis ha estat l’adúlter i el culpable, ara pateix desesperadament per la bella Patrice. Tot i que potser el seu dolor és més intens perquè de fa anys no és més que un buròcrata de la ciència, un científic per a qui l’emoció i l’aventura han quedat relegades a la vida privada. Irònica, inquietant i intel·ligent, com solen ser els llibres de l’autor, Solar és segurament la novel·la més divertida d’Ian McEwan.