Llibre de les imatges perdudes

Abraham Mohino és un dels principals haikuistes actuals en llengua catalana i ho és per diferents motius. No sols per la coneixença de la forma i tradició clàssica tan japonesa com catalana, o perque hagi impartit diversos tallers a escoles d’escriptura sinó perque ha estat dels pocs que s’han plantejat reformular l’esquelet o explorar noves possibilitats conceptuals d’aquesta composició, tan de moda a la Península als darrers temps. Llibre de les imatges perdudes combina la tradició poètica de l´haiku, amb unes proses líriques que en segueixen la pulsió a l’estil dels haibun japonesos i uns detalls gràfics de sumi-e. Un llibre total que defineix molt bé dues de les passions del seu autor: les literàries i les plàstiques. Abraham Mohino i Balet (1969) és escriptor i escultor. Ha editat l’Obra poètica completa de Rosa Leveroni (CCG Edicions, 2010) i Agonia de llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda (Angle Editorial, 2002); també ha curat peces significatives de la literatura personal d’ambdues escriptores. Com a autor ha publicat dos llibres de prosa lírica: Cases de poeta. Escultures de ferro, paraules de pedra (Editorial Trípode, 2019), volum que, a més, cataloga part de la seva labor escultòrica, i Ànemos (Godall Edicions, 2018). Llibre de les imatges perdudes és el tercer lliurament d’una dedicació com a haikuista que s’inicia amb l’obra En el límit de l’ombra, pols de cinabri (Editorial Moll, 2011), escrita conjuntament amb Mònica Miró, i que es consolida amb Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts (Viena Edicions, 2012), treball guardonat amb el XLV Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d´Olot.