De què parlo quan parlo de córrer

ove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d’un bar, Murakami descobreix als trenta anys la seva vocació literària. Però també descobreix la incompatibilitat d’una vida creativa amb una vida desordenada, i decideix fer un canvi radical. És aleshores quan se sotmet a una dura disciplina física i comença a entrenar-se per córrer maratons. En un relat íntim i commovedor, Murakami es despulla per primera vegada davant dels lectors. Autor d’idees fermes, poc donat a declaracions públiques i zelós de la seva vida personal, a De què parlo quan parlo de córrer Murakami troba una manera literària d’explicar-se a si mateix. I ho fa centrant-se no tan sols en el procés que el va portar a aficionar-se a córrer sinó també en la seva manera de treballar i, en definitiva, en la seva manera de veure el món en què vivim.