Remembrances. Escenes d´una vida complicada

Beneïda amb una veu extraordinària temperada pel seu insubornable activisme, Sinéad O´Connor va irrompre, molt a desgrat seu, a la constel·lació de les grans roqueres a finals dels vuitanta, amb una pompa que no feia per ella i de la qual n´acabaria abjurant en poc temps. Per quan voltava els vint, era ja mundialment coneguda i s´havia vist inadvertidament catapultada a una vida amb les servituds pròpies d´una estrella amb majúscules. Pel seu aspecte iconoclasta i les seves cèlebres intervencions televisives -com quan va esquarterar la fotografia del papa a Saturday Night Live amb l´objectiu de donar empenta a la seva campanya contra el abusos de menors- ha fascinat i indignat milions d´apocalíptics i integrats. A Remembrances, O´Connor desgrana els detalls de la seva tempestuosa infantesa; infern d´abusos i violència parental que no trigarà a deixar enrere arrel del precoç triomf que la somriu amb els seus primers treballs en l´univers sonor. Un clam imparable acompanya la seva irrupció al si d´una indústria discogràfica que tracta de fagocitar el mite nouvingut i contra la qual va enfrontar-se fent bandera de la seva llibertat artística. Tot inspirant-se de ben petita en els discos de Bob Dylan (qui, anys més tard, la trairà en el concert d´homenatge al bard de Minnesota) cerca i aviat troba refugi en la cançó protesta. És aquesta també la crònica de les seves primeres incursions en l´escena musical irlandesa; època a la qual seguiran la gravació del seu primer àlbum a Londres als vuit mesos d´embaràs, i l´exegesi dels ensenyaments dels profetes amb els rastas de l´East Village, però també de l´aclaparadora popularitat sobrevinguda amb l´inimaginable èxit que li arribà amb la seva versió del tema de Prince "Nothing compares 2 U". Íntima, sincera i en oberta contraposició al grandiloqüent abocament de grans fites i proeses -propi d´altres companys d?arpes-, la partitura vital d´O´Connor aclareix els motius del seu autoimposat aïllament i de la seva decidida renúncia a comprometre el seu desenvolupament artístic i espiritual a mans d´una indústria que castiga i demonitza aquells que s´aparten dels designis del gran capital i del mainstream redemptor.