Viure com a bons veïns
Viure com a bons veïns
19,00 €
Sense existències ara
Rep-lo a casa en 2 / 3 dies per Missatger o Eco Enviament*T'ho reservem!
On vols recollir-lo?
Paga a l'hora de recollir. T'ho guardem durant quinze dies.
Pojada, Patrici
Viure com a bons veïns
Viure com a bons veïns
19,00 €
Identitats i solidaritats als Pirineus (segles XVI-XIX)
Foren els Pirineus una barrera entre realitats diferents o un lloc de contactes, trobades i intercanvis entre poblacions que compartien moltes similituds? Aquest assaig reflexiona sobre les nocions d´identitat i solidaritat als Pirineus en una època en què els lligams entre les poblacions frontereres eren forts. El punt de partida n´és la llengua, tot posant èmfasi en les relacions occitanocatalanes. Certament, ser fronterer significava exposar-se als perills de la guerra. Les poblacions, però, cercaven la convivència. La pau era la condició necessària per a viure i practicar les activitats econòmiques pirinenques, com ara la ramaderia o el comerç. Així s´han d´entendre els tractats de lligues i patzeries que unien valls de sobirans diferents i que en feien terres gairebé neutrals. Així doncs, a més de la conflictivitat local, de les violències entre valls i d´una forta identitat «interna», existia una vertadera solidaritat entre fronterers. Tanmateix, entre poblacions culturalment i lingüísticament molt properes, fenòmens exteriors van fer néixer identitats diferents en benefici dels dos grans Estats en construcció que les inclogué. Com a conseqüència, la frontera esdevingué cada vegada més present no sols com a realitat física sinó també mental i simbòlica.
Foren els Pirineus una barrera entre realitats diferents o un lloc de contactes, trobades i intercanvis entre poblacions que compartien moltes similituds? Aquest assaig reflexiona sobre les nocions d´identitat i solidaritat als Pirineus en una època en què els lligams entre les poblacions frontereres eren forts. El punt de partida n´és la llengua, tot posant èmfasi en les relacions occitanocatalanes. Certament, ser fronterer significava exposar-se als perills de la guerra. Les poblacions, però, cercaven la convivència. La pau era la condició necessària per a viure i practicar les activitats econòmiques pirinenques, com ara la ramaderia o el comerç. Així s´han d´entendre els tractats de lligues i patzeries que unien valls de sobirans diferents i que en feien terres gairebé neutrals. Així doncs, a més de la conflictivitat local, de les violències entre valls i d´una forta identitat «interna», existia una vertadera solidaritat entre fronterers. Tanmateix, entre poblacions culturalment i lingüísticament molt properes, fenòmens exteriors van fer néixer identitats diferents en benefici dels dos grans Estats en construcció que les inclogué. Com a conseqüència, la frontera esdevingué cada vegada més present no sols com a realitat física sinó també mental i simbòlica.
"
