Com un batec en un micròfon


Com un batec en un micròfon

Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats l’espessor d’una ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o d’hora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita d’una d’elles. Tampoc n’hi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre.
Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, l’eco persistent d’una revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi d’exercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora.
Com el so d’un batec en un micròfon explora els mecanismes de la seducció i de l’atracció entre contraris. Amb una llengua precisa i un estil depurat, Clara Queraltó ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador que funciona amb precisió mil·limètrica.
Esdeveniment passat

Clara Queraltó
VEURE ESDEVENIMENT

La Setmana del Llibre en Català
VEURE ESDEVENIMENT
Ressenyes relacionades

Clara Queraltó
Com un batec en un micròfon
Per Andrea B. Dolz
La novel·la comença en ordre cronològic seguint les passes de la Gabriela, que acaba de fer divuit anys i té les ganes de menjar-se el món sortint per la pell. El ritme de la paraula és frenètic, adolescent, de qui desitja ser desitjat, de qui busca, remena, necessita l’altre per reafirmar la seua presència.