Amb remor de vent

Núria Queraltó Villar neix el 1964 a Barcelona, on des de sempre viu al barri de Sants, llevat d’un parell d’anys que marxa de cooperant a Centreamèrica. Allà coneix l’alfabetització de Freire i mai més pot oblidar l’alegria d’aquells que aconsegueixen llegir i escriure el seu nom per primer cop. Llegir i escriure, trobar la pròpia paraula, donar nom a allò que ens passa, per dins i per fora, esdevenen, per a ella, necessitats irrenunciables.
Treballadora social, el 2012 les retallades en la sanitat suspenen el servei on treballa. Practicar l’escriptura de haikus li retorna la serenor i l’esperança per a reinventar-se.
D’aquesta aparent nit fosca neix el seu primer llibre: Mirada d’Haikú (2013). També participa en el llibre solidari col·lectiu Autisme, trenquem el silenci amb la poesia, amb el poema «Ombres» (2014). Ara ens presenta el seu segon llibre de haikus, on tria el vent com a fil conductor. No és per casualitat; insubmisa, com la Tramuntana, escull despentinar-se de certeses per a recrear la seva existència.