Gaspara i jo. Sobre l´amor

Una ciutat, una poètica, una dona. O una dona, una poètica, una ciutat. I també el mirall que provoca la visió, en el present, d’una altra ciutat, d’una altra dona i d’una altra poètica en el joc sempre clarivident de les correspondències. Venècia i Barcelona, Gaspara Stampa i l’autora que signa el llibre, la poètica de l’amor i l’amor poètic. Gaspara i jo és un llibre de no ficció, en la frontera de la teoria poètica, la traducció, el comentari, el llibre de viatges i la vida. Es tracta d’una obra oberta, de creació, que s’inspira en escassos models anteriors, d’entre els quals fóra bo de recordar el volum de Maria Àngels Anglada, Paisatge amb poetes, però també, i només a tall d’exemple, les lectures radiofòniques de Franco Fortini sobre el Tasso a Dialoghi col Tasso o el dietarisme de viatges de Joseph Brodsky a Marca de agua. Llibre escrit en els marges de la traducció, l’autobiografia i el biografisme literari, la poètica i la construcció de l’amor des de la llegenda i cap a la realitat. L’evocació lliure d’una figura com la de Gaspara Stampa (1523-1554) i la recreació asistemàtica dels seus versos, tot navegant en el seu cançoner sentimental, produeixen meandres i notes al marge, més dúctils dins l’errància del dietarisme que no pas de l’assaig poètic.