Trempar la veu

A Trempar la veu s’hi aplega tota l’obra juvenil, majoritàriament inèdita, de Pep Rosanes-Creus. El lector interessat en la poesia catalana del darrer terç del segle XX hi trobarà un material que s’insereix orgànicament en el seu temps, del qual Rosanes-Creus n’és un exponent tan representatiu com singular. O, com ho expressa lúcidament Víctor Obiols al pròleg, «aquest volum d’obra ‘prèvia’, encertadament titulat Trempar la veu, dóna la mesura de la construcció de l’instrument i de l’afinació de l’instrument. Un cop trempada, la veu pot parlar amb tota la vigoria i autoritat expressiva i perdurar en l’espai literari.»