Elogi dels grans dubtes

A l’autor li surt al pas una estàtua viva, un individu que encarna un personatge literari. A partir d’aquí comença una apassionant i desconcertant aventura. Li serveix de justificació per entrar en la situació moral i espiritual del nostre temps, i li dóna peu a fer una exaltació de la vida. Cada matí, en llevar- nos, es produeix una resurrecció que ens convida a meditar sobre el pas del temps, alhora que ens movem amb una gran fragilitat i contingència per l’existència, durant la qual els grans dubtes ens assetgen. L’estàtua viva manté la tensió de l’autor i finalment es mostra com la plasmació de l’home boig que anuncia la mort de Déu, segons el famós text de Nietzsche. No obstant això, l’autor es desmarca, des d’un principi, tant de l’ateisme com de la pura fe del creient, i se situa dins un humanisme agnòstic, convençut que és el més adient al nostre temps. Adopta una posició, en definitiva, que fa d’aquest Elogi dels grans dubtes un antídot contra els fanatismes i els fonamentalismes de tota mena.