Pensar el gris. Una teoria política dels colors
Pensar el gris. Una teoria política dels colors
Un assaig sorprenent i incisiu que ens farà veure el present en una altra tonalitat.
«Fins que no s’ha pintat un gris, no s’és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s’ha pensat el gris, no s’és filòsof». I aquest és el punt de partida d’aquest assaig de filosofia moral i política, però també d’estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l’art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat. Més enllà de la seva càrrega metafòrica com a indicador d’un estat d’ànim, de la burocratització generalitzada, de l’ambigüitat moral o de la meteorologia, el gris és el color de la mediocritat de l’època moderna.
«Fins que no s’ha pintat un gris, no s’és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s’ha pensat el gris, no s’és filòsof». I aquest és el punt de partida d’aquest assaig de filosofia moral i política, però també d’estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l’art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat. Més enllà de la seva càrrega metafòrica com a indicador d’un estat d’ànim, de la burocratització generalitzada, de l’ambigüitat moral o de la meteorologia, el gris és el color de la mediocritat de l’època moderna.
Altres títols de Peter Sloterdijk
Altres lectors que han llegit Pensar el gris. Una teoria política dels colors, han escollit
Els llibres més venuts
Ensayo e historia
