Tast d´eternitat

Poques vegades en la nostra poesia del segle XX ha aparegut amb tanta força una visió dramàtica i alhora esperançada de l´home com en l´obra de Joan Valls. No es tracta d´una antropologia còmoda, sinó en tensió: afirmació del jo, descobriment de lluita interior, recerca de l´harmonia i pau. Tot viscut des d´una radical soledat.

Tast d´eternitat té el caràcter d´itinerari, és un viatge interior, una potent introspecció sobre la condició humana que no defuig la realitat social, amb un sentit ascensional que portarà a la glorificació.

Joan Valls no fa una aproximació metafísica a Déu, sinó que ens descobreix l´home amb un projecte vital, amb una història. L´ascensió no és una evasió de la societat humana; la salvació no és un afer individual. El poeta, en la seua "recerca de Déu", assumeix la veu dels hòmens, dels més humils (infants, ancians, treballadors) com una expressió de fraternitat humana i cristiana.