Diàlegs de la incomunicació

En la foscor cultural del final del franquisme, el 1970, l¡escriptor Guillem Viladot publicava Poemes de la incomunicació, primer volum de la col.lecció Lo Pardal, una iniciativa editorial que va tenir una curta però intensa vida entre 1970 i 1977. El libre convidava a reflexionar al voltant de les dificultats inherents al fet comunicatiu. Contenia vint-i-cinc poemes visuals gairebé concebuts com si fossin arquitectures sígniques, on Viladot jugava amb ratlles de gruixos variats, parèntesis, punts i lletres per emfasitzar la complexitat del llenguatge mateix. Cinquanta-dos anys després, l´artista Joan Codina Donaire va fer una lectura d´aquests poemes que demostrava que era una obra que encara podia participar en el nostre present d´una manera activa. Amb el seu característic estil de dibuix, Joan Codina donaire va reinterpretar els Poemes de la incomunicació. Aquest empelt visual, ric en escenes impossibles, viatges onírics, capbussades introspectives i erotisme, el va titular Històries de la incomunicació. És aquest diàleg total el que us presentem a Diàlegs de la incomunicació: les planes d el´esquerra contenen la reproducció original dels poemes de la incomunicació de Viladot i les de la dreta aporten els dibuixos de Joan codina donaire, que reinterpreten i redimensionen les obres acarades del d´Agramunt.