Serrat, Llach i l´efecte Dylan

Diuen que Andrew Oldham es va convertir en el primer mànager dels Rolling Stones després d´explicar-los que, per cada persona que es comprava un disc dels Beatles, n´hi havia una altra que es negava a participar d´aquest entusiasme general i desitjava l´aparició d´un grup alternatiu. Els va convèncer que ells eren la gran esperança, i així és com va aconseguir que els Rolling Stones esdevinguessin els anti-Beatles. Anècdotes com aquesta demostren que, en el món de la música, certes operacions de màrqueting poden provocar miratges en l´imaginari col·lectiu i obtenir-ne beneficis. És molt possible que l´oposició tan fortament arrelada entre Serrat i Llach en sigui un exemple. David Viñas proposa un estudi comparat de les lletres de les cançons d´aquests dos cantautors amb la intenció de desmuntar el tòpic que els enfronta, però la figura de Bob Dylan el fa anar més enllà: a través del que anomena "l´efecte Dylan", ens ofereix una interessant reflexió sobre la presència de la poesia en la cançó d´autor.