Brunilda

El confort d´un balancí, en una novel·la, millor que sigui el preludi d´un malson. Enmig d´aquest malson, si el personatge pot viure també els moments més lluminosos de la seva vida, oli en un llum.
Brunilda ens proposa que tanquem els ulls mentre ens gronxem pacíficament en aquesta entranyable cadira oscil·lant. Els cruixits que començaran a envoltar-nos precediran tèrboles aventures monacals, fugides precipitades del front de batalla, i més d´una abraçada espasmòdica sobre la gespa.
Però si al capdamunt d´una pedrera abandonada, on tots els camins conflueixen, hi ha un casalot d´aspecte poc acollidor, ¿a dintre què s´hi pot trobar, a més d´ombres, runa, i confusió? A Brunilda, un esbarzer robust, ple de móres negres i lluents. I un balancí buit.