Les meves idees estúpides

L’Archy és una fagina. Ell i els seus germans neixen una nit d’hivern. La mare els cria sola. Els animals d’aquest llibre parlen, utilitzen plats per menjar, taules, llits, encenen foc, però el seu món és la natura, una lluita despietada per la supervivència. L’Archy és feble, la mare ho percep: el cedeix a canvi d’una gallina i mitja. El seu nou amo, una guineu plena de secrets, es diu Solomon. A la seva vora l’Archy creix i es va tornant cada cop menys fagina: amb ella aprèn a llegir i escriure. El lector, al revés, es va submergint en una dimensió que ja no és ben bé humana, que busca el cor dels instints. Una faula escrita per un italià de vint-i-vuit anys, la barreja impossible entre Tolstoi i una pel·lícula de Pixar.