Els savis de la foscor

En una petita ciutat fronterera del Kurdistan sirià tota nevada, en el si d’una família tradicional, neix de matinada Bekàs, un nen prodigiós que creix cada hora l’equivalent a tres anys. Només vuit hores després, Bekàs, convertit en un jove que ho sap tot, sorprèn els seus pares desconcertats amb el desig de casar-se. ¿Qui sinó la seva cosina Sínam, la babaua, s’oferiria a algú que té una història impossible de creure? De nit, Bekàs surt de casa per no tornar. L’endemà apareix al cementiri, on es troba amb el seu pare, el mul·là Benav. En la conversa encesa que mantenen, aborda l’assumpte de l’enigmàtic quadern blau on el mul·là registrava els comptes i les hectàrees conreades. Abans de marxar confessa al pare la seva intenció de corregir les xifres alterades al quadern. ¿Podria ser que Bekàs volgués esmenar l’espoli de patrimoni sofert pel seu poble al llarg de la Història? El mul·là, abatut, acaba sotmetent-se al destí que li ha ordit el seu fill. Al cap de nou mesos l’esposa de Bekàs donarà a llum un infant que també creixerà i envellirà en un sol dia. Si la successió dels fets sobrenaturals confereix a la novel·la un caràcter insòlit, les escenes costumistes i les nombroses anècdotes donen compte de la situació cultural, social i política del Nord kurd, des de la caiguda de l’Imperi Otomà, passant pel mandat francès de Síria, fins als primers anys de la segona meitat del segle vint. Camperols, comerciants de blat, contrabandistes, fugitius, soldats, i també estornells, mules, gallines i fins i tot espectres i espantalls, sense oblidar la petita olivera del pati del mul·là, són testimonis de les intrigues i les venjances que sacsegen tot el Nord.