Les llàgrimes del dictador

El diumenge 28 d’octubre de 1973 tot estava a punt perquè a les 5 de la tarda el millor futbolista del moment, Johan Cruyff, saltés a la gespa del Camp Nou, debutés amb el Barça i encetés una era en què el futbol blaugrana arribaria a la categoria d’orfebreria artística. Hores abans, però, a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Totes les Gràcies, al carrer Entença de Barcelona, molt a prop de la presó Model, la policia va irrompre en el temple amb metralletes, pistoles i porres en mà per detenir 113 membres de l’Assemblea de Catalunya, la instància antifranquista més potent, més valenta i més singular de tot l’Estat espanyol que havia desafiat la dictadura. Les llàgrimes del dictador constitueix un relat de relats sobre aquell moment històric protagonitzat per personatges semblants als que el van protagonitzar. La consciència històrica es fon amb la recreació literària a través d’històries personals que configuren un calidoscopi de la vida d’homes i dones d’aquell període, dels seus afanys i flaqueses, dels seus projectes i de les seves misèries, de la seva generositat i del seu sacrifici, on tot plegat forma i teixeix una societat que pugnava per sortir d’un llarg túnel de misèria moral que un estat policial, malgrat els plors del dictador, s’entestava a mantenir. Retalls d’un temps històric apassionant d’on ha sorgit el nostre present.