El primer capità

Barcelona, tardor del 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l’estació de França. La ciutat bull d’activitat i ell, per primera vegada en molt de temps, se sent feliç. Només troba a faltar una cosa: el futbol. N’era campió a Suïssa, però aquesta nova pràctica anglesa no acaba de quallar a Barcelona. Però la il·lusió i la determinació d’en Gamper no tenen límits. Un anunci al setmanari Los Deportes i, el novembre del 1899, el Foot-Ball Club Barcelona queda constituït. Més que un club, un espai de llibertat i democràcia, d’esperit cívic, on gent de tot arreu se senti barcelonina. El camí dels pioners, però, no és mai fàcil, i encara menys en una ciutat en plena transformació, on sovint els esdeveniments socials i polítics —des de la Gran Guerra, fins a l’auge de la Lliga, la dictadura de Primo de Rivera o el crac del 29— corren en paral·lel als inicis del club i trastoquen el seu dia a dia. Fins al punt que una xiulada a la Marxa Reial comporta la clausura del fa poc estrenat camp de les Corts i l’exili de Joan Gamper...