Apunts inútils
Apunts inútils
Aquests apunts, a manera de diari, els inicià el poeta triestí Virgilio Giotti el dia 29 de gener del 1946, quan va deixar d´esperar que els seus fills, Paolo i Franco, que havien estat enviats de Rússia com a intèrprets de l’exèrcit italià durant la Segona Guerra Mundial, tornessin vius.
Claudio Magris, en l´escrit que complementa l´edició catalana dels Apunts inútils, diu: «Virgilio Giotti és un dels poquíssims poetes que han sabut representar amb gran poesia, enemiga de sentimentalismes, aquest amor pels fills, la intensitat dels afectes familiars, la pietas domèstica entesa no com un sentiment tendre i noble, sinó com el sentit mateix de la vida i del seu passar, alhora terrible i tendre, més enllà del bé i del mal i impregnat d’una indestructible tendresa.»
Claudio Magris, en l´escrit que complementa l´edició catalana dels Apunts inútils, diu: «Virgilio Giotti és un dels poquíssims poetes que han sabut representar amb gran poesia, enemiga de sentimentalismes, aquest amor pels fills, la intensitat dels afectes familiars, la pietas domèstica entesa no com un sentiment tendre i noble, sinó com el sentit mateix de la vida i del seu passar, alhora terrible i tendre, més enllà del bé i del mal i impregnat d’una indestructible tendresa.»
Altres títols de Virgilio Giotti
Altres lectors que han llegit Apunts inútils, han escollit
Els llibres més venuts
Italiana
