Demà, si fa no fum

La Doria viu en una Cité a prop de París sola amb la seva mare dençà que el pare va marxar un matí al Marroc a la recerca duna dona més jove i fecunda; és això el que la Doria anomena el mektoub, el destí: «Vol dir que facis el que facis sempre et faràs fotre». La galeria de personatges és inoblidable, des de la mare de la narradora el sol de la seva vida, dona de fer feines en un Hotel Formula 1, passant pel seu amic Hamoudi, un dels que tallen el bacallà a la Cité, o la Sra. Burlaud, la seva psicòloga, que porta lligacama i fa pudor desprai antipolls, o «Nabil el Nul» que li fa classes particulars i aprofita per a robar-li el seu primer petó Però Demà, si fa no fum és sobretot una veu, la duna adolescent dels barris marginats, una visió del món plena dhumor, lucidesa i, malgrat tot desperança. Una novel·la que, en més dun aspecte, ens recorda la mítica La vida al davant del gran Romain Gary. «Una novel.la divertida, tendra i savia.»