Turons de Wessex

En la seva obra lírica, Thomas Hardy parla d´un passat rural que s´esvaneix i de les dificultats del present, i ho fa des d´un punt de vista desinhibit i modern, lluny del romanticisme fins aleshores imperant i de l´encarcarament dels seus contemporanis victorians. Els protagonistes dels seus gairebé mil poemes són la gent corrent del seu comtat i Wessex és el vell nom saxó que recupera de l´oblit per anomenar aquest paisatge literari, inventat però gairebé real, de l´oest d´Anglaterra on situa les seves històries. Serà en l´escenari d´aquests turons que la seva visió del món i del destí dels homes, a través del geni poètic, agafa vida pròpia, pren volada i ens continua emocionant. Tot plegat un projecte literari, moral i estètic que el va convertir en una de les grans figures de la lírica moderna i en el far que ha guiat alguns dels grans poetes de llengua anglesa del segle XX: Yeats, Brooke, Auden, Eliot, Frost o Larkin. Thomas Hardy (Dorchester, Anglaterra, 1840-1928) és un dels grans escriptors anglesos de tots els temps, arquitecte de professió. Va començar escrivint poesia de jove però es va descoratjar en no trobar editor. Després va publicar novel·les i narracions que el van convertir en una personalitat literària, fet que li va permetre deixar l´arquitectura i viure al camp, lluny de Londres i la gent. Victorià crític amb les normes i creences de la seva època, la seva obra aprofundeix en el patiment humà i en la dificultat per trobar esperança en la vida quotidiana. Cansat tant de l´èxit com de les crítiques rebudes a causa del realisme de les seves novel·les, als cinquanta-vuit anys va publicar el primer llibre de poesia i ja mai no retornà a la novel·la.