La col·laboradora

«Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués "detectiu privat" o "forense". Tothom exclama "Ah, sí?" amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d´autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d´un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d´un polític. No, no. Fer això, d´alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d´algun escriptor jove d´aquests amb patilles i cara de desolació (d´aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d´una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes. El que jo faig és escriure això que se´n diuen "llibres pràctics", de manera que aporto el meu granet de sorra a la degradació imparable de la literatura».