Un bon cel

El zelador d´Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna. La tardor del 2010, la ciutat d´Olot es va commocionar en coneixer la detenció de Joan Vila Dilme, un zelador que havia propiciat la mort d´onze persones grans a la residencia geriàtrica de La Caritat. A traves de la reconstrucció dels fets i d´un acurat retrat de l´assassí, l´autor fa una aproximació a la seva propia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya els crims mes abjectes. Toni Soler te el gran do de l´eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l´ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta historia, tambe la seva, lligada a la Garrotxa, "el lloc -afirma- on mes fàcilment connecto amb la idea del pas del temps". Amb la precisió que nomes tenen els que dominen l´eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construt un relat molt personal que va molt mes enllà de la cronica negra...