Ànimes mortes
Nikolai Gógol
Ànimes mortes
Nikolai Gógol
Bernat Metge Universal
Sobre el llibre
En Txítxikov, un foraster misteriós i aparentment encantador, es dedica a recórrer les províncies russes buscant terratinents per fer-los una oferta ben estranya: comprar-los la titularitat dels serfs morts que encara consten inscrits en el cens. Sembla un negoci rodó per a tothom: els propietaris s’estalvien de continuar-ne pagant els impostos, i ell pot fer servir aquestes «ànimes mortes» per aconseguir noves terres i progressar socialment. Ben aviat, però, les coses es torcen per a en Txítxikov, que haurà d’escapar-se per evitar les sospites i les enveges que un negoci tan singular desperta. Nikolai Gógol ofereix, en aquest clàssic de la literatura picaresca, la versió més crua i detestable de l’ésser humà. Una galeria grotesca de personatges, a la manera de l’infern de Dante.
Nikolai Gógol (1809-1852) va ser un escriptor ucraïnès en llengua russa. Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, amb dinou anys es va traslladar a Sant Petersburg, on va fer amistat amb Aleksandr Puixkin. Es considera, juntament amb ell, el creador de la gran prosa russa del XIX, amb obres tan emblemàtiques com el conjunt de relats Vetlles en un veïnat de Dikanka (1831-1832) i Ànimes mortes (1842), considerada per a molts la seva obra mestra.
Arnau Barios, nascut a Térmens, va estudiar Filologia Eslava i ha viscut nou anys a Rússia. Ha revisat la traducció de Joan Sales d’Els germans Karamàzov de Dostoievski, ha traduït contes d’Anton Txékhov i Maksim Óssipov, proses pacifistes de Lev Tolstoi, l’Eugeni Oneguin d’Aleksandr Puixkin i versos de Mikhaïl Lérmontov i Mikhaïl Kuzmín.
Xènia Dyakonova (Leningrad, actual Sant Petersburg, 1985) és poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura. Ha publicat dos poemaris en llengua catalana. Ha traduït obres de Txékhov, Tolstoi, Dostoievski i Bulgàlkov, entre d’altres, tasca per la qual ha rebut premis com el Premi PEN de Traducció Literària. Escriu a l’Ara i La lectora i participa al programa de ràdio Ciutat Maragda. Les seves col·laboracions a L’Avenç són l’origen del llibre El conte de l’alfabet (L’Avenç, 2022).